sábado, 29 de diciembre de 2012

Un mati al Pinxo

La Mireia i jo, durant aquesta setmana hem estat planejant una activitat diferent per fer amb els nostres mentorats. Volíem que fos alguna cosa especial, com un regal de Nadal. Així doncs, aquest mati, hem preparat les motxilles amb un banyador, xancletes, gorro de piscina, tovallola i necesser i hem anat cap a la piscina de Palafrugell, on hi feien el Pinxo d'aigua (inflables i d'altres activitats per a nens i nenes).

Caram, quina sorpresa! Quan hem arribat, hem al·lucinat en veure aquells inflables tant grans. Quines ganes de canviar-nos i anar a passar-nos-ho bé seguint el ritme de la música!

L'Edibel i en Joao, han pogut entrar tots sols, mentre la Mireia i jo, els vigilavem desde la graderia, rient i gaudint de veure que bé que s'ho estaven passant.

Mireu quines fotos que he fet:

L'Edibel i en Joao estan preparadissims per començar el mati, amb moltes ganes!!!




 En Joao s'ho està passant pipa tirant-se pel tobogan!!! Mireu:




 I...patam! De caps a l'aigua! Que divertit!!!!!




Mireu com es preparen per tirar-se tots dos junts!!

 

 

 I per acabar el mati, ha vingut en Jordi Tonietti a cantar cançons i a fer gresca per a tots nosaltres. Ens ho hem passat super bé i, ballant ballant, hem fet tres amiguets: l'Hugo, en Bruno i la Marina.


 


La Mireia i jo ens ho hem passat pipa veient com disfrutaven i ens ha agradat molt que ens donessin les gràcies per el mati d'avui, ha sigut un gran regal de Nadal!

Fins aviat!!!!

lunes, 17 de diciembre de 2012

Anem a fer xerinola


Ahir al mati vam quedar ben d'hora amb l'Edibel i la Mireia per anar tots junts a Palafrugell.
Quan vam arribar-hi teníem molta gana i vam anar a agafar forces al Farggi, vam esmorzar un entrepà calent de pernil dolç i formatge i un cacaolat, estava tot bonissim.




Després, amb la panxa plena i molta energia, vam sortir al carrer, que hi havia la fira Nadalenca amb col·laboració amb La Marató de TV3.

I...ens vam trobar amb una sorpresa, hi havia una cercavila dels gegants i cap grossos del poble. Mireu quines fotos que vam fer. I sabeu què? Sota d'aquest cap gros s'hi amagava el meu cosí Jordi.





Quan ja van acabar de passar els gegants i cap grossos, vam entrar al teatre, amb moltes ganes de que comencés l'espectacle anomenat "La Via Làctia".









  

L'obra volia demostrar tot un seguit de valors: amistat, esforç, generositat, acceptació d’un mateix i com perdre la por a allò que és desconegut. Humor, tendresa, alegria, tristesa i màgia, però també reflexió, són els ingredients de “La Via Làctia”.
El protagonista de l’obra és Karim, un nen que viu a Argos, un planeta ubicat al bell mig de La Via Làctia. Els seus habitants s’alimenten amb la llet que brolla de les seves fonts i d’un gran llac, i, a més a més, tenen una característica molt curiosa: com més coses aprenen, més els creix el cap. A tots ells, menys a un: en Karim; fins que descobreixen que els pares d’en Karim són d’un altre planeta, el planeta Terra.
La sequera continuada que pateix Argos ha provocat que les fonts deixessin de brollar i les reserves de llet s’estiguin exhaurint. Un missatger ho acaba de comunicar al Consell de Savis que es reuneix a la Cova dels ressons: s’apropen dies de fam si no hi troben cap remei. En Karim es convertirà en l’explorador encarregat de cercar, per tota la Galàxia, un animal amb banyes que dóna llet.


Vam quedar bocabadats amb l'espectacle, les titelles eren gegants i ens va agradar molt.






Vam estar tot el mati junts i ens ho vam passar molt bé. Ara toca despedir-nos fins la setmana que ve!!!





viernes, 30 de noviembre de 2012

Una trobada especial

Estava nerviosa perquè arribés el dia d'avui.

Em vaig posar en contacte amb la família d'en Joao Vitor i em van convidar a anar a casa seva avui a la tarda per tal de conèixer-los, ja que no van poder assistir a la festa d'inici i no sabien ni tan sols qui era.

Quan he arribat he al·lucinat, viuen als gratacels de Palamós i en Vitor (ell prefereix que l'anomenem així, li és més familiar) m'ha volgut ensenyar les vistes precioses que es veuen des del balcó de casa seva. M'han rebut molt contents i amb moltes ganes d'explicar-me coses. Hem estat una estona parlant, la mare, la seva germana Suzanna i jo, mentre en Vitor s'estava posant guapo. Tot i el fred que feia al carrer, hem decidit marxar a fer un vol pel Passeig de Palamós fins el Carrer Major i tornar. Tota aquesta estona hem compartit experiències i ens hem conegut una mica més.


I mireu quina foto que ens hem fet...veritat que se'ns veu a la cara que feia molta fred???



En Vitor és un nen molt simpàtic i molt agradable. M'ha fet molta gràcia que em diés: "Aquest any no m'he apuntat a futbol perquè volia fer el Projecte Rossinyol, per aprendre català i poder anar pel món", i també "Si no aconsegueixo ser futbolista, vull ser advocat!"

La veritat és que estàvem molt contents, fins i tot, hem anat a veure a la meva mare a la feina i ell li ha dit: "La teva filla és molt divertida!"

Quan hem arribat a casa seva, estava emocionat per ensenyar-me les vistes que es veuen des de l'últim pis i, així ha sigut, hem pujat fins el pis numero 15 i es veien totes les montanyes de Calonge. Mireu, llàstima que ja era fosc...





I, ha arribat l'hora de despedir-nos fins la propera trobada, amb una foto al costat del seu arbre de Nadal:




i...amb moltes ganes de tornar-nos a veure!!!!!!!!











viernes, 16 de noviembre de 2012

Primer dia



Tenia moltes ganes que arribés el moment de conèixer la meva mentorada, però, quan vaig arribar a la festa d'inici, em van comunicar que la Suzana no havia vingut. De cop em vaig entristir perquè jo tenia molta il·lusió per conèixer-la, amb moltes ganes d'ensenyar i alhora aprendre. De totes maneres, vaig participar en les activitats com si la meva mentorada hi fos. I, una bona noticia!!! Em van dir que aquesta setmana solucionarien aquest mal entès i m'adjudicarien una altra persona!

Crec que serà una experiència molt positiva, tant pels mentors com pels mentorats. Ja tinc ganes de començar :)