Ahir al mati vam quedar ben d'hora amb l'Edibel i la Mireia per anar tots junts a Palafrugell.
Quan vam arribar-hi teníem molta gana i vam anar a agafar forces al Farggi, vam esmorzar un entrepà calent de pernil dolç i formatge i un cacaolat, estava tot bonissim.
Després, amb la panxa plena i molta energia, vam sortir al carrer, que hi havia la fira Nadalenca amb col·laboració amb La Marató de TV3.
I...ens vam trobar amb una sorpresa, hi havia una cercavila dels gegants i cap grossos del poble. Mireu quines fotos que vam fer. I sabeu què? Sota d'aquest cap gros s'hi amagava el meu cosí Jordi.
Quan ja van acabar de passar els gegants i cap grossos, vam entrar al teatre, amb moltes ganes de que comencés l'espectacle anomenat "La Via Làctia".
L'obra volia demostrar tot un seguit de valors: amistat, esforç, generositat,
acceptació d’un mateix i com perdre la por a allò que és desconegut. Humor,
tendresa, alegria, tristesa i màgia, però també reflexió, són els ingredients
de “La Via Làctia”.
El protagonista de l’obra és Karim, un nen que viu a Argos, un planeta
ubicat al bell mig de La Via Làctia. Els seus habitants s’alimenten amb la llet
que brolla de les seves fonts i d’un gran llac, i, a més a més, tenen una
característica molt curiosa: com més coses aprenen, més els creix el cap. A
tots ells, menys a un: en Karim; fins que descobreixen que els pares d’en Karim
són d’un altre planeta, el planeta Terra.
La sequera continuada que pateix Argos ha provocat que les fonts deixessin
de brollar i les reserves de llet s’estiguin exhaurint. Un missatger ho acaba
de comunicar al Consell de Savis que es reuneix a la Cova dels ressons:
s’apropen dies de fam si no hi troben cap remei. En Karim es convertirà en
l’explorador encarregat de cercar, per tota la Galàxia, un animal amb banyes
que dóna llet.
Vam quedar bocabadats amb l'espectacle, les titelles eren gegants i ens va agradar molt.
Vam estar tot el mati junts i ens ho vam passar molt bé. Ara toca despedir-nos fins la setmana que ve!!!
