Una trobada especial

Estava nerviosa perquè arribés el dia d'avui.

Em vaig posar en contacte amb la família d'en Joao Vitor i em van convidar a anar a casa seva avui a la tarda per tal de conèixer-los, ja que no van poder assistir a la festa d'inici i no sabien ni tan sols qui era.

Quan he arribat he al·lucinat, viuen als gratacels de Palamós i en Vitor (ell prefereix que l'anomenem així, li és més familiar) m'ha volgut ensenyar les vistes precioses que es veuen des del balcó de casa seva. M'han rebut molt contents i amb moltes ganes d'explicar-me coses. Hem estat una estona parlant, la mare, la seva germana Suzanna i jo, mentre en Vitor s'estava posant guapo. Tot i el fred que feia al carrer, hem decidit marxar a fer un vol pel Passeig de Palamós fins el Carrer Major i tornar. Tota aquesta estona hem compartit experiències i ens hem conegut una mica més.

I mireu quina foto que ens hem fet...veritat que se'ns veu a la cara que feia molta fred???

En Vitor és un nen molt simpàtic i molt agradable. M'ha fet molta gràcia que em diés: "Aquest any no m'he apuntat a futbol perquè volia fer el Projecte Rossinyol, per aprendre català i poder anar pel món", i també "Si no aconsegueixo ser futbolista, vull ser advocat!"

La veritat és que estàvem molt contents, fins i tot, hem anat a veure a la meva mare a la feina i ell li ha dit: "La teva filla és molt divertida!"

Quan hem arribat a casa seva, estava emocionat per ensenyar-me les vistes que es veuen des de l'últim pis i, així ha sigut, hem pujat fins el pis numero 15 i es veien totes les montanyes de Calonge. Mireu, llàstima que ja era fosc...

I, ha arribat l'hora de despedir-nos fins la propera trobada, amb una foto al costat del seu arbre de Nadal:

i...amb moltes ganes de tornar-nos a veure!!!!!!!!